Serratella
Serratella
 

LA SERRATELLA        Joan Català i Cebrià

 
Situació
 
La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Se situa a l’extrem de llevant del terme de La Pobla llarga, a uns 1.000 metres de l’Estació, i al sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l’inici del seu nucli urbà. Des de La Pobla Llarga s’accedeix per la CV-5742 o Camí de la Serratella o Camí del Forn de la Punta (en color roig al mapa), que naix a l’Estació. Envolten la Serratella la CV-5951 o Camí del Pou dels Llauradors, pel sud (color rosa); la CV-5741 o Carretera del Cementeri de Carcaixent al Forn de la Punta, per l’oest (en groc); i la CV-5950 o Camí del Cementeri de Carcaixent al Pou dels Llauradors, pel nord i per l’est (en taronja).
 
 
Geologia
 
La Serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d’uns 900 metres d’amplària), formació situada a llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d’Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d’on pren el seu nom. Geològicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l’Era Secundària, ara fa d’això entre 105 i 75 milions d’anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació dels fòssils (ací prou abundants), i alguns escassos rastres de sílex.
 
Relleu
 
Els seus afloraments rocosos comencen a sorgir a uns 50 metres d’altitud sobre el nivell del mar i la seua cota màxima aplega als 126’8 metres a l’alt del Tir de Colom, on també hi ha instal·lada una zona recreativa, Per tant, solament té un desnivell d’uns 75 metres sobre la plana circumdant. Al mateix temps, la Serratella també té dos ramals aïllats: el pujol del Pou dels Llauradors (89’7 metres), compartit amb Rafelguaraf i Carcaixent, i l’estribació de Carreres, ja al terme d Carcaixent, on a penes despunten l’alt de l’Hort de l’Ermita,  la Serreta de Carreres i la Pedrera, ara desapareguda, que se situava a la mateixa vora del Barranc de Barxeta i que es va esborrar de la vista en esgotar-se el seu material. No té cap cova destacable, sols citar la Cova del Rector, que més bé es pot considerar un abric rocós. La seua vegetació és la típica mediterrània, amb matorral als carassols i algunes taques de pins a les ombries.
 
Hidrografia
 
Com que la seua superfície és prou reduïda a penes té elements hidrogràfics remarcables. Per la part sud de La Pobla Llarga recull l’aigua ploguda de tots els seus barranconets el Barranquet de la Serratella, amb un caixer quasi desaparegut a causa dels recents abancalaments per al reg, el qual circulava pel Camí de l’Arenal i que ara reapareix al Camí del Pardo, des d’on baixa, ja visible, fins al túnel que travessa la via fèrria, al costat del qual s’uneix al Barranc de Barxeta. Ja al terme de Carcaixent, també acaben a aquest mateix barranc, el Barranquet de la Pedrera, que mor al costat de l’antiga Pedrera i que recull les aigües pluvials de la vessant oest de la Serratella, i el Barranquet de la Serratella de Carcaixent, el qual replega les de la vessant nord. De la Serratella hui no naix cap font, però fins a la mitjania del segle XX recollia les seues aigües subterrànies la Fonteta del Senyalat, que brollava al costat de l’antiga Pedrera, al mateix marge del Barranc de Barxeta, enfront de la zona coneguda com la Marjal.
 
Presència humana
 
Des de dalt de la Serratella es pot contemplar un dels millors exemples del típic paisatge de cases de camp de la Ribera, ací conegudes com “Horts”, sorgits entre els segles XIX i XX per a cultivar el taronger i quasi tots dotats d’alguns datilers i de la seua corresponent bassa, entre les quals cal destacar la Bassa del Saragossà. Altres indrets a remarcar són el Pou dels Llauradors i el Tir de Colom, amb la seua zona recreativa, situada al cim de la Serratella, lloc on es pot arribar amb vehicle per un camí que ix del Pou d’Aigües Potables de La Pobla Llarga. També citar l’Urbanització del Puig Gros, situada ja al terme de Carcaixent, al costat del Pou dels Llauradors, amb un nom totalment desapropiat, perquè fa referència a un pujol aïllat que se situa a la banda oposada, la del Massís del Realenc. La ratlla separadora dels dos termes municipals la marca la línia divisòria d’aigües caents, que discorre sempre per les cotes màximes.
...

 

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
El tiempo - Tutiempo.net