Salmorra

 

Valencianisim menjar d'estiu, entreteniment estimulant que acompanya menjar i sopar; i no poques vegades, esmorzars matiners; o els berenrs de les llargues vesprades estiuenques. Salmorra de pebrots verds, tendres, cruixents--, o de tomaques, també verdes; o mixts d'ambdues hortalisses Si no us desagrada el picante, no dejeis de posar guindillas. En un pitxer posarem aigua i sal, en proporcions justes i farem la prova de l'ou; és a dir, introduint en el líquid un ou fresc amb escorça; si no flota, és que li falta sal; si flota, és que ja té suficient. Després, anirem introduint i barrejant-ho bé amb un cullerot de fusta (no has d'usar mai gens metàl·lic) les verdures esmentades i les herbes corresponents: sajolida, pebrella, fulles de limera, de Rarrofer, de canya verda. Afegirem llimes trossejades en cambres i una porció de vinagre, mitjà cortadillo, un o dos, segons la grandària del pitxer. Els pebrots (i els bitets) s'han de posar amb un tall vertical pel mitjà. Si són grans, amb dues corts verticals en creu; i les tomaques, amb un tall penetrant horitzontal.

Als quatre o cinc dies, quan el verdor de l'hortalissa ha pres un to groguenc, ja pot menjar-se. Aquesta salmorra no admet ceba. També es posen en vinagre ramilletes de coliflor, xicotets cogombres, trossos de carabassa, guindillas...

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 
 
El tiempo - Tutiempo.net