Historia

 

La Pobla Llarga

 

Fins a la data, no s'han produït descobriments arqueològics que puguen provar l'existència de l'home primitiu, no obstant això, açò si que ha ocorregut prop de la població. Els vestigis que han quedat de l'Era Romana són escassos, únicament la Via Augusta que seguia el mateix traçat que l'actual carretera comarcal que travessa el nucli urbà.

La denominació més antiga que es coneix del municipi, és la que figura el Llibre del Repartiment (Llibre del Repartiment) , en el qual se cita la donació del lloc de la Pobla de l'Ardiaca, dependent d'Alzira, a un dels principals cavallers de la reconquista. Este nom va perdurar fins a l'any 1317, data de la vinguda de Pere Esplugues, que va ser un important personatge que va reconstruir i va repoblar la població.

Per esta causa va passar a dir-se la Pobla d'Esplugues, ja que pertanyia a este senyor feudal.

Posteriorment, va rebre el nom de la Pobla de Torrermosa, a causa de la construcció d'una torrassa o xicoteta castell construït per Pedro Esplugues. Així, perquè, continua cridant-se la Pobla d'Esplugues fins al segle XVI, en la que a causa de la forma allargada del nucli urbà va començar a denominar-se Poble Llarg, que en poc de temps es transformaria en "Puebla Larga". Durant la Guerra de Successió en 1707, va prendre partit per l'Arxiduc Carlos, per la qual cosa al véncer el seu opositor Felip V, entre les diferents mesures que va prendre contra la població, va ser mantindre com a oficial el nom en espanyol de la Pobla Llarga en compte de la forma valenciana La Pobla Llarga.

El VI baró de Frignani i Frignestani Juan Bautista Esplugues de Palavicino i Vergadá, Senyor de la Universitat de la Puebla-Larga va anteposar al seu cognom familiar de Palavicino, el d'Esplugues, en compliment de les clàusules del Vincle de Puebla-Larga (Torrelles)

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30