Pere d'Esplugues

La PobIa entra de plé en la historia quan el seu nom apareix en un document escrit, i dit document es en el nostre cas el privilegi real al nostre Pére d'Esplugues per a que puguera construir el poble, que s'anomenará l'Alqueria d'Esplugues i poder poblar el mateix. Este document porta la data del 6 de desembre del any 1317, es a dir que la Pobla corn a tal cumplirá enguany 700 anys, i está concedit per el Reí En Jaume II el Just. Lamentablement perdut en l' actualitat, al menys coneixem la seua existencia i data gracies al historiador Gaspar Escolano en la seua obra “Década primera de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reino de Valencia” en l’any 1610 . ¿ Pero qui era Pere d'Esplugues ? Afortunadament coneguem part la seua biografía gracies a la enorme importancia que el nostre personatge vá tindre en la seua época. Era fill de Bernat d 'Esplugues, cavaller que acompanyá al Reí En Jaume I en la conquesta del Regne de Valencia, rebrent 'del monarca en premi els seus servicis gran quantitat de donacions, entre elles Benicolet i posesións en Lliria, Denia, Segorb i altres, convertinse així en una de les principals families del Regne, i sent ell el primogenit i hereu principal. A ell el dedicaren a la carrera eclesiástica i al seu germá Jaume a la milicia, costum arraigada molt en la edat mitjana per part de les familes importants per a controlar aixi els dos centres de poder més importants : Iglesia i Ejercit. El cognom Esplugues prové del llatí Spelunca o Spelluncis que significa coves. Els Esplugues procedien del sud de França, tal vegada de Carcasona, cognom de la mare del nostre personatge i van baixar a Catalunya a on se establiren. Temps arrere se’ls relacionava con a fundadors de viles com Esplugues de Francolí, Esplugues de Llobregat, Espluga Calba, etc, pero actualment se dona com cert el que el nom d’eixes viles procedix de la quantitat de coves que es trova al seus termens i no al cognom. En el llibre de les Trobes de Jaume Febrer es diu que fundaren un poble en el seu nom pero no especifica quin; i es diu que Berenguer de Esplugues procedia de Peralada, municipi de Girona en el Alt Ampurdá. El nostre fundador Pere d’Esplugues i Carcassona va nàixer a Valencia y va ser batejat en la parroquia de San Andreu que originariament es trobava en el actual carrer Poeta Querol. Va haver de morir en 1337, perquè en eixe any es va publicar el seu testament. Era fill de Bernat Esplugues y Guillemona de Carcassona. El seu avi matern era Pere de Carcassona y fou germá de Bernat i Francesc Esplugues. El seu nebot i hereu Jaume Esplugues era fill del seu germá Bernat. Algun autor assenyala que nostre fundador estava emparentat en el propi Ausies March El seu escut es composa de nou flors de llis de plata sobre camp daurat. Entre el carrecs importants que durant la seua vida ostentá destaquen : -Ardiaca d’Alzira y Xátiva, era una especie de jutge eclesiastic. La seua jurisdicció eren els dilatats termes generals de estes dos viles. -Pavorde de Valencia. Especie de jefe de la comunitat religiosa valenciana. -Canonge de Lleida : En facultats en la Catedral de Lleida. -Capellá del Papa : Titol honorific d' aquell que podía dir misa davant el Papa i reservat a personatges significatius. Pere Esplugues mantingué amb el Papa Joan XXII una extraordinaria amistad, tal vegada perque els unia algún tipus de relació familiar per tindre les seus families un orige comú en el sud de França. El cas es que Joan XXII ordená que no preguera posesió ningún carrec eclesiastic important en la diocesis valentina sense que intervinguera Pere Esplugues com a representant i delegat papal. Va pues intervindre en nombroses ocasions en representació del Papa lo que el revestia de un extraordinari poder que unit al carrec de ardiaca o jutge religiós el situá junt a l’abat del monestir de la Valldigna en el eclesistic més respetat de la seua época. També com ardiaca va resoldre pleits importants que es produiren entre distintes diócesis. Sabem que va viatgar en més d’una ocasió a Roma per a dirimir asumptes en el Papa i tal vegada en un d’estos viatges portá la reliquia de San Calixte. La raó principal que mogué al nostre Pere d'Esplugues a fundar la PobIa es que siguent Ardiaca d'Alzira y Xátiva observá que els caminants que transitaven entre dues ciutats eren objecte d’atacs per part de les nombroses quadrilles de bandolers que asolien esta comarca i que en alguns casos acabaven en la mort de estes persones indefenses. Va pensar entonces que lo millor per a protegir a estos caminants seria la construcció d'un poble a mig camí de les dos ciutats per a que pugueren fer nit i ser socorreguts dins dels seus murs. Per a conseguiro va construir el poble en els seus propis mitjans economics. Obtingué permis real per a construir i poblar alló que en un principi es vá anomenar l'alqueria o el lloc d'Esplugues, i quant va ser acabada i donada la seua bellesa, l'alqueria de Torreformosa o Vilaformosa i més avant la PobIa d'Esplugues i la PobIa del Ardiaca en honor al seu fundador. Vá construir les cases, vá reconstruir i segurament ampliar el castell, ermites, palau senyorial, mesó, carniseríes, forn, posit, mesó, tenda, molins de blat i oli, i qualsevol edifici o servici indispensable per al normal funcionament d'un poble en estos temps que corríen. Fins maná fer un hospital provist de sis llits i una guarnició de soldats armats en ballestes en el Castell amb la finalitat de protegir el camí i fer mes segur el transit al caminants. Al mateix temps, donat que el terme que li va donar la Corona no era masa gran, vá obtindre de la Reina Leonor –viuda e Jaume II- la jurisdicció que tenía el Castell de Termens, situat on huí tinguem la Guardería. En 1325 fundá la Parroquia que dedica a Sant Pere, el seu Sant, construint l'esglesia de la que el primer retor va ser el de Temils, població important en esta época i situada prop de Cogullada. Mor en 1337, deixant importantísimes sumes de diners especialment per als poblatans i manant que els seus successors entregaren a la PobIa anualment altres quantitats per al manteniment del poble que ell havia creat en el que va manar que estiguera per a sempre situat el Casal de la Casa i familia dels Esplugues, i lo que es mes importat, i que ens convertix en un cas casi unic dins els pobles de senyoriu, doná als jurats (actual regidors) de la PobIa la facultad de poder elegir per mig del dret de veto als seus senyors. Resumint, i donada la enorme quantitat de obres caritatives que durant tota la seua vida va practicar –especialment en la Pobla que sempre va ser la població preferida per ell, ja que era la seua obra, la mes important que podia haver fet mai-, actuant moltes vegades en contra del interesos economics de la seua propia familia, puguem dir que va ser el exemple perfecte del señor feudal que no posava en practica molts del seus drets com a tal perque estaba en contra de tals abusos i per a ell primer era el benestar del seus vasalls que la mera productivitat del senyoriu i aixó ho convertix en una figura extraordinaria, digna del nostre respecte i agraiment. La Pobla Llarga va tindre una enorme sort en ser fundada per un personatge com ell, unic entre molts i que doná tot lo que tenia per a fer la dura vida de la época mes facil a tots i a canvi unicament demaná per a ell que el poble el tinguera present en les seues rogatives i el recordara sobre tot en el dia de Sant Pere. Llástima que la seua demanda haja segut ignorada durant segles per desconeiximent dels nostres predecessors. Tots nosaltres els actuals poblatans, com a fills seus que ens hem de considerar, aprofitant el 700 aniversary de la nostra creació com a poble, estem obligats mes que mai a valorar i apreciar al nostre Pere d’Esplugues i lo que per tots va fer en la seua justa mida. '

 Sepulcre de Pere Esplugues en la Catedral de Valencia.

Balbí-Josep Serena. Cronista Oficial

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 
El tiempo - Tutiempo.net