La batalla de la Pobla en la guerra de la unió

La Pobla es va veure involucrada per uns o altres motius en tots els combats i batalles que van tindre lloc en la història de la nostra comarca. Extractem el que diu l'historiador Vicente Boix, en el seu llibre "Memòries de Xàtiva, on descriu la batalla de la Pobla Llarga.

El governador de Xàtiva, Gilabert de Centelles, al capdavant d'una força respectable s'havia incorporat als terços que manaven Pedro de Tous, Mestre de Montesa, Gonzalo Diaz d'Arenós i Alfonso Roger de Lauria, germà del de Jérica.

Estes forces combinades anaven sobre Cocentaina; però Bernardo Vich havia eixit de València amb mil peons i cinquanta genets para unir-se amb els unionistes que dirigien Bernardo Suñer i Francisco de 0llio, I a l'arribar a Alzira van passar revista a nou mil infants i cinc-cents cinquanta cavalls. El de Tous i Centelles van abandonar el pla d'atac a Cocentaina i a marxes forçades van vindre a acampar en la Serratella, on van bivaquejar (van passar la nit al ras) els seus terços en número de cinc mil peons i cent vint cavalls de l'excel·lent i destra cavalleria de Xàtiva. Per a provocar els Unionistes d'Alzira, els de Pobla i Xativa incendiaren Carcaixent i Cogullada i llavors l'un i l'altre exèrcit se trobaren en la Pobla Llarga (llavors Pobla d'Esplugues) i es doná principi a la batalla.

Els almogàvers per part del rei i els moros ballesters per la dels unionistes van fer prodigis de valor. Els carrers del poble i els camps immediats es van cobrir en poques hores d'hòmens i cavalls destrossats, armadures rotes, cascos perduts i multitud de ferits que gemecaven aclaparats davall el pes dels lluitadors. En el més encabotat del combat, una secció de cavalls de València va escometre al grup que defenia l'éstendard de Xàtiva, confiat al síndic Pere Vilanova. Brusca va ser la connexió, però coratjosa va ser també la resistència: cos a cos es van batre aquells braus, uns per conquistar i altres per defendre la respectable senyera de Xàtiva.

Vilanova, arborant amb l'esquerra l l'estendard, es defenia amb la dreta amb una briositat que ratllava en desesperació. Hòmens i cavalls queien al seu alrededor; a peu ferm i servint-li d'escambell (taburet) un muntó de cadavers, feia front a totes parts; però una ganivetada precisa li va privar del braç dret, que va caure rodant amb la espasa, però conservant amb orgull i feresa l'estendard, que acísota s'haguera perdut al fi, si Centelles i Tous no hagueren manat emprendre la retirada. Els valencians (unionistes), llançant crits van desdenyar seguir l'abast dels vençuts, i ansiosos de descans van entrar triomfants a Alzira, on els esperava un altre reforç de huit cents infants i cinquanta cavalls. 

Xàtiva es va preparar a la defensa després de la derrota i els unionistes es van limitar a talar la seua bella vega. Cocentaina va ser presa pels realistes i Gandia i Pego es van unir els unionistes.

Una nova derrota dels realistes a Bétera, va obligar el rei a vindre a València, aconseguint per fi véncer els unionistes.

La dita batalla va tindre lloc el 4 de desembre de 1347, és a dir 30 anys després de la fundació del poble. A arrel d'este combat, el nostre poble va ser incendiat, perdent-se els documents i privilegis de l'arxiu del castell de Térmens, però al guanyar finalment la guerra el Rei Pere IV “el Cerimoniós o del Punyalet” va concedir un nou privilegi en què es van renovar tots els que s'havien cremat i Jaime Esplugues va rebre part del botí de guerra arrabassat als Unionistes.

Balbí-Josep Serena.

Cronista Oficial de la Pobla Llarga i de Bicorp. 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
El tiempo - Tutiempo.net