ELS ANTICS POBLADORS DE L'ALQUERIA DE TORRE FORMOSA (la Pobla Llarga)

 

ELS ANTICS POBLADORS DE L'ALQUERIA DE TORRE FORMOSA-(La Pobla Llarga)

Poques dades posseïm desgraciadament dels nostres més antics avantpassats, aquelles gents que fa ja quasi set segles  van poblar per primera vegada el nostre poble, ja que les terres que composen el  terme municipal, si que van ser ja habitades en anteriors èpoques com la  musulmana que és l'única de la que tenim certesa per l'existència de l'alqueria i cementeri àrab de la partida  de la Torrica així com per diverses restes pertanyents a la dita cultura trobats en el desaparegut Castell de Térmens.
D'altres més antigues com la romana, ibèrica o neolítica no podem hui per hui dir el mateix, encara que indubtablement també van habitar el nostre territori, però fins a la data no s'han trobat proves que ho testifiquen amb seguritat salvant l'existència del Pont del Ase i del pont, hui cegat, existent al costat del restaurant El Molí,  cas de demostrar-se en estos dos casos el seu possible origen romà.

L'escassetat de documentació respecte d'això, com podria ser la Carta Pobla de l'any 1317 i que lamentablement encara no ha pogut ser localitzada i en la que van haver de relacionar-se a tots i cada u dels pobladors ens permetria conéixer el seu nombre, així com els noms i cognoms dels mateixos i inclús el seu lloc de procedència.

És per això que hem de cenyir-nos a altres documents de l'època i inclús posteriors que ens puguen aportar alguna dada sobre el particular i poder reconstruir encara que parcialment els cognoms dels primitius pobladors.

En l'Arxiu Municipal d'Alzira hi  han uns registres de pagament d'impostos a dita Vila d'Alzira en els anys 1400 i 1428 i en ells se citen els següents cognoms de contribuents de la Pobla:

« Aba, Boix, Bordell,  Bresta?, Camporell, Cano, Carbó, Cucó, Durá, Esteve, Ferrer, Fortuño, Garcia, Gascó, Gil, Guerau (Grau), Morata, Peralt, Prat, Pratlonch, Rubio, Ruño, Salom, Sanz, Timor, Tolosa, Tomás,  Vayá, Valladriga i Vilaplana ».

Em de tindre en compte que es una relació incompleta ja que no tots el pobladors tindrien terres en les partides del terme general d’Alzira, per lo tant només ens ofereix els cognoms de part del habitants de la Pobla.

Estes famílies, en la seua majoria eren els fills i nets dels primers pobladors que van arribar a les nostres terres i van poblar el municipi ja que no ens consta que existira cap motiu que justificara l'abandó de la població en estes èpoques, cosa comuna en altres pobles sotmesos a vassallatge, més prompte molt al contrari, els habitants de la Pobla  podien considerar-se privilegiats respecte als de poblacions pròximes, tota vegada que el nostre fundador Pere Esplugues els va beneficiar clarament, concedint-los diversos privilegis que altres ni tan sols podien somiar i eximint-los de diverses càrregues feudals i obligacions para amb la Senyoria que van fer que la qualitat de vida dels nostres antecessors fóra ostensiblement millor que la  dels habitants d'altres poblacions  pertanyents a altres senyors feudals.

Ja molt posteriorment, en el segle XVII –any 1646- es conserva un cens d'habitants del Regne de València en el que es relacionen els caps de família de la població i apareixen els següents cognoms:

“Alemany, Albelda, Badia, Barber, Beneït, Benedito, Bobí, Borrás, Bru, Cabanes, Calataiud, Calsena, Cassanova, Diego, Doménec, Domíngues, Ferrer, Fortunyo, Fuster, Garcia, Gascó o Gascó, Gomis, Grau, Guarner, Guerrer, Jornet, Martí, Martorell, Mateu, Monbohi, Navarro, Pastor, Pavia, Peres, Peris, Plens, Porta, Revert, Rodrigues, Roselló,  Rugat, Sancho, Serra, Serranet,  Simó, Soler, Soriguere,  Torres,  Vinyes i  Ximeno”.

Ací ja podem observar que de les 30 famílies empadronades al segle XVII, només es mantenen 5 de les 30 primitives conegudes (Ferrer, Fortuño, Garcia, Gascó i Grau). El motiu de la dita variació podria ser en primer lloch el que com ja en dit, la primera llista no está completa per lo que alguns cognoms del XVII no inclosos en les relacions del segle XV sí podrien pertanyer a les primitives familias. Altre motiu podria ser les diverses epidèmies de pesta que va sofrir Europa i que van fer desapareixer a gran part de la població.

Novament es va produir una nova despoblació al terme de la guerra de Successió en què, si seguim lo indicat per el que va ser secretari del nostre ajuntament N’Emili Cremades, molts dels veïns van ser castigats amb penes de desterrament a altres llocs, inclús a Còrsega i Sardenya, per haver participat en la guerra en contra del rei Borbó Felip V de trista memòria per als valencians.

Això va portar amb si que una majoria de les famílies autòctones que portaven quatre segles en el Senyoriu es veren obligades per la força a abandonar-lo i partir cap a terres desconegudes dels que la majoria mai van tornar.
Esta despoblació va atraure a gents provinents de les poblacions pròximes i això és perfectament comprovable a l'observar la desaparició en els censos locals dels cognoms antics i la incorporació d'altres distints.

Que el nostre record servisca almenys de modest homenatge cap aquells primigenis habitants de l'alqueria de Torreformosa,  hui La Pobla Llarga i les distintes adversitats que van haver d'afrontar.

Balbí-Josep Serena
Cronista Oficial La Pobla Llarga i de Bicorp
 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
El tiempo - Tutiempo.net